Publicat al FORA VILA VERD, 15-01-2020.

Aquesta ha estat una bona anyada d’aglans dolços, molt difícils d’aconseguir, amb un gust semblant al de la castanya.
Però les ventades varen tomar tots els esplets.
L’alzina dels aglans dolços.
Joan Oliver.
L’alzina fou un dels arbres sagrats més respectats, dins l’antiguitat,
per la majoria de religions, al representar la força, solidesa i
longevitat. Segons compten les tradicions la clava, o massa, d’Hèrcules
(el més gran dels herois mítics per la seva força sobrehumana) era de
fusta d’alzina, com també la creu on els jueus varen crucificar
Jesucrist.
L’alzina és un formós arbre molt present dins la Serra de
Tramuntana i altres indrets de Mallorca, Menorca i Eivissa. Els
mallorquins coneixem bàsicament, a Mallorca, dos tipus d’alzines, la que
fa aglans dolços (Quercus ilex subsp. ilex) i la que els fa amargs
(Quercus ilex subsp. Bellota), i vos puc assegurar, per experiència
pròpia, que si sembres aglans dolços et sortiran alzines amb aglans
amargs, no hi ha manera!; el que podria significar que els aglans dolços
venen d’una variació genètica produïda per la intervenció humana, com
ja va passar també amb l’olivera que, segons Josep Rullan i Mir (autor,
entre altres, de la “Història de Sóller”), prové de fer set empelts
d’ullastre, sobre el mateix ullastre, fins que es convertí en olivera.
Enguany ha estat un bon any per els aglans dolços, n’hi ha hagut un bon
esplet, fins fa dues setmanes, que les fortes ventades acabaren amb
tots els que quedaven a l’aire, El seu gust és semblant al de les
castanyes i es poden menjar crus o torrats. Boníssims!
Segons el
pare Francesc Bonafé (E.P.R.), un dels meus professors de botànica,
autor de la Flora de Mallorca, l’escorça de les alzines joves bullida en
aigua al 2%, durant mitja hora serveix per curar les llagues de la boca
i de la gargamella, aturant també les hemorràgies de les genives, i al
4% neteja el pus de les ferides externes i també serveix per a les sedes
i banys de seient.
Les fulles serveixen com a tònic contra la
debilitat, molèsties del fetge, diarrees, incontinència de l’orina
durant la nit i fluixos de sang de la dona. S’assequen les fulles i es
redueixen a pols. Una cullerada d’aquesta pols es mescla amb una tassa
d’aigua i es fa bullir durant un quart d’hora, posteriorment es pren en
tassetes quatre o cinc vegades al dia. En irrigacions cura els fluixos
de sang i petites hemorràgies uterines o vaginals.
Fems i Festes.
Segons les darreres dades, durant l’any cada persona, no ecològica
genera prop d’un quilogram de fems al dia que, i ara, per aquestes
passades festes de Nadal i Cap d’Any (dades de germanor i bons
propòsits, que no s’aconsegueixen en un 92% dels casos), es duplica amb
més de dos quilograms, dels quals la meitat són envasos i embalatges.
Els embalatges i envasos són, també, un problema seriós per al medi
ambient. Un 40% del fem domèstic són residus orgànics, de la resta, un
80% està constituïda per envasos. Tant en la seva fabricació com en el
seu reciclatge es consumeixen grans quantitats d’energia i quan es
converteixen en residus tenen un notable impacte ambiental, tant si es
dipositen en abocadors com, sobretot, si es cremen.
Aus.
Les dades són més que eloqüents i decebedores, més de 600 milions d'aus
ja han desaparegut de la faç de la nostra terra en les tres darreres
dècades. La salut dels ecosistemes dels que totes les espècies depenem,
desgraciadament s’està deteriorant més ràpidament que mai, a
l’erosionar-se els principals fonaments de les nostres economies,
societats, seguretat alimentària, salut i qualitat de vida a tot el món.
Any nou, vida nova.
“Tot començament té el seu encant” Goethe (1749-1832), poeta i dramaturg alemany.
Any nou, vida nova, comença a ser ben hora, abans de que sigui massa
tard, de canviar alguns dels nostres hàbits nocius, per altres més
saludables.
Segons recents estudis, (452.000 persones, d’una mitjana
de 50 anys, de deu països europeus diferents, inclosa Espanya, durant
setze anys), determinen rotundament que beure més de dos refrescs al
dia, augmenten seriosament el risc de mortalitat, tant si tenen sucre
com edulcorants.
Mengem i bevem fruita de proximitat, dels nostres pagesos, més bona i més sana.