Organitza: Secció d'Atletisme del "Círculo Sollerense"
Tòfol Castanyer, inaturable, estableix el primer rècord de la prova
Les inclemències meteorològiques no pogueren amb la voluntat i esportivitat dels participants.
Si destacable
és, en lletres grosses, el gran triomf den Tòfol Castanyer,
de ca na Reia, i l'actuació dels setanta-vuit finalistes, que a
més de la duresa del recorregut tingueren que lluitar contra les
adversitats de les inclemències meteorològiques, contra el
mal temps, contra el fred, contra l'espesa boira que els acompanyà
des del Salt des Cans fins passat el Portell de sa Costa, contra el terreny
llenegadís (la majoria d'ells pegaren amb el seus ossos per terra)...
Més
destacable és encara l'actuació del centenar anònim
de voluntaris que aguantaren impassibles, més de quatre hores sense
moure-se del seu lloc, les mateixes inclemències, el mateix fred,
la mateixa boira...
Ells
són els heroïns anònims d'aquesta gran matinal esportiva,
ells es mereixen també tots els aplaudiments, tots els trofeus i
totes les medalles. Sense ells no hagués estat possible aquest nou
èxit esportiu de la Secció d'Atletisme del "Círculo
Sollerense".
Toni Pinya dona la sortida als 83 participants.
A les nou en punt del matí, l'ex-Campió Mundial Toni Pinya
donava la sortida als 83 il·lusionats participants, dels 86 inscrits
(no es presentaren per malaltia Miquel Massanet, Xesc Mir i Josep-Lluís
Plaza), des de la Plaça de la Constitució.
Es presagiava pluja i mal temps. L'Ofre estava tot cobert de boira i núvols.
 |
|
|
Esteve Barceló ataca de sortida.
De sortida Esteve Barceló (que al final es classificà en
tercer lloc) parteix en solitari, agafant uns cinquanta metres d'avantage
al compacte pilot perseguidor.
Els participants pugen tranquils i agrupats fins a les primeres rampes
de Biniaraix, on el de ca na Reia ja no pot aguantar més, i surt
en persecució de n'Esteve.
Castanyer, al segon pont del Barranc, comença la seva triomfal escapada.
Es passa Biniaraix i es comença el Barranc. Abans d'arribar al segon pont en Tòfol agafa al fugat, deixant-l'ho immediatament, començant la seva escapada en solitari cap al desitjat triomf.
El pas per el Salt dels Cans.
A partir del Salt dels Cans els atletes es troben amb molta boira i el
terreny i les pedres completament humides i llenegadisses.
Els controladors (voluntaris, escoltes sollerics, metges, socorristes de
la Creu Roja, Protecció Civil de Calvià, Col·lectiu
de Cronometradors del C.C.D.S., Gymnàpolis, i altres que sentim
no recordar a l'hora de redactar aquestes línies) aguantant el mal
temps, el fort vent i el fred, encara tenien humor per animar als corredors.
En Tòfol passa per el Salt dels Cans amb 31'15''.
El pas pel Coll de l'Ofre.
El següent control de temps establert és el Coll de l'Ofre, on el de ca na Reia passa amb 44'13''. El terreny és de cada vegada més llenegadís, fa més fred i hi ha més boira...
El Premi de Muntanya Xim Joy.
Tòfol Castanyer es presenta el primer en el Puig de l'Ofre, el punt
més alt del recorregut (1.091 metres), on està instal.lat
el Premi Especial de Muntanya Xim Joy.
El de ca na Reia porta en aquests moments un temps de 55'57''. En segon
lloc arriba en Joan Adrover, a més de set minuts. Es quasi impossible
el conèixer-l'ho. La boira és molt espessa. No es veu més
lluny de cinc metres.
A 37'' passa en Bartomeu Horrach, seguit a menys d'un minut per el primer
solleric, en Xesc Arbona "Deu", acompanyat den Pep-Lluís Colom...
Ivan Murray passà en el lloc vuitè, Joan-Jaume Marquès
en el tretzè...
La primera dona en coronar el port és M. Isabel Vaquer amb 1-27'55''.
 |
|
|
El Portell de Sa Costa s'ha de baixar tranquil·lament.
Des del Puig de l'Ofre fins al Portell de Sa Costa s'ha de baixar el ritme,
no es veia res...
La baixada del Portell és molt forta, molt dura i molt llenegadissa...
La majoria dels participants s'ho agafen amb filosofia, i reserven les
forces per quan finalitzi la zona boirosa, on el terreny ja està
eixut... i de nou a tota pastilla per avall!
Molt de públic a Fornalutx.
Molt de públic, molta renou i molts d'ànims per Fornalutx,
on hi ha el darrer control d'avituallament.
En Tòfol
que s'havia vist obligat a baixar el ritme (com la majoria de participants
havia pegat un parell de llenegades i anava tot copejat), passà
per la Plaça de Fornalutx amb una avantatge de cinc minuts sobre
el segon, en Joan Adrover.
Pràcticament la cursa estava ja decidida, des d'aquí a Plaça
ja no es modificà res.
Els aplaudiments, els crits, l'emoció... fou unànime a l'anunciar
en Jaume Casasnovas el pas d'en Tòfol Castanyer, en solitari, pel
Camp den Maiol...
El lliurament de premis.
El lliurament de premis fou presidit pel Batlle de Sóller, Joan
Arbona (participant i finalista de la prova), el President de la Comissió
d'Esports Ramon Socias, Cati Alcover en representació de l'Hotel
Edèn patrocinador del Gran Premi, Joan Socias president del "Círculo
Sollerense" i Xisca Miralles, vídua de Xim Joy.
Els artístics trofeus, fets amb pedres del torrent del Barranc,
foren confeccionats pen Bartomeu Colom i en Joan Navarro, de Ferros i Aluminis
Sóller.
Els Premis Xim Joy, lliurats per Xisca Miralles, consistiren amb dos quadres
de la cotitzada pintora sollerica Francesca Martí.
El grup de tancament de cursa.
El grup de tancament de cursa, compost per Carme Frontera, Xesc Fiol i Manel Rul·làn, va fer el recorregut caminant, a ritme de passeig, assegurant-se de que dins el trajecte no quedés cap cinta indicadora, ni cap tipus de deixalles. Empraren un temps de 5-11'24''.
El reconfortant berenar.
Després el lliurament de premis, les dutxes, el corresponent massatge
i el reconfortant berenar en el pati de la Caritat, on ja es parlava de
l'organització de la segona edició...
[Ciclisme][Tir
de Fona] [Espeleologia][Societat
"Defensora Sollerense"][Bàsquet][Triatló][Automobilisme][Futbol]Vol
Lliure[Gloses]