|
Dilluns passat, dia 25 d'octubre (any 1999),
l'amo en Joan gaudia -com cada dia- de la seva estimada bici. Passejant
per dins la nostra Ciutat tingué el seu tercer infart, prop
del Dragonar. Fou assistit immediatament pels veïnats que cridaren
l'ambulància de la Creu Roja, que ho traslladà al Centre
Mèdic. Des d'aquí amb una U.V.I. fou portat cap a Ciutat,
a la Clínica Planas, on el dimecres, dia 27, prop de les dues del
matí, passà a millor vida.
Morir sobre la bici és una bella mort.
Per un home que ha estimat apassionadament
la bici, per un home que l'hi ha dedicat gran part de la seva vida, morir
sobre ella és una bella mort. La millor mort, la mort d'un ciclista,
la mort d'un enamorat d'aquest dur i sofrit esport del pedal.
En Joan ha mort de la millor manera que podia
desitjar: sobre la bicicleta, al peu de la mateixa carretera..., mentre
practicava el seu lleure favorit: el cicloturisme.
Es dur, és molt dur, per tots els que queden.
Però aquest trencament és
dur per tots els que queden, per els seus familiars, la seva esposa Antònia
Cañellas, els seus fills Josep-Antoni, Rosa-Maria i Antònia,
pels seus amics...
A més del company, de l'amic,
de l'home noble, senzill i fidel que tots respectàvem i admiràvem,
de l'esportista mirall de les joves generacions, hem perdut al nostre Vice-President
(Vice-President del C.C.D.S.), a un dels apòstols del cicloturisme,
a una de les persones que sempre hem admirat pel seu estil de vida, per
les seves actituds i per la seva vocació, per les seves conviccions...
La seva joventut d'esperit.
En Joan Bauzà ens sorprenia constantment
per la seva joventut d'esperit. No oblidarem mai els centenars i centenars
de quilòmetres recorreguts amb ell durant tants d'anys, acompanyats
per un dels seus inseparables, en Baltasar Miró (E.P.R.).
No oblidarem mai els seus consells, la seva actitud positiva... La seva
imatge pujant rítmicament el Coll de Sóller...
Fins al darrer moment de la seva vida, 82
anys, a punt de complir els 83, cavalcà diàriament sobre
la seva bici... Poques hores abans de morir demanava, encara, als seus
familiars la seva bicicleta; si havien pensat ha anar a recollir-l'ha...
El Club dels seus amors.
Sonen encara a les meves orelles les seves
emotives i tremoloses paraules a l'acte d'homenatge que l'hi tributà
el C.C.D.S., el Club dels seus amors: "Gràcies a tots... Moltes
gràcies per s'homenatge, jo no em pensava merèixer res de
tot això... Gràcies...!"
Adéu amic Joan, adéu!
A la seva desconsolada vídua Antònia,
als seus fills Josep-Antoni, Rosa-Maria i Antònia, als seus familiars,
als seus incomptables amics:
"A més de donar-vos el condol per la
pèrdua de l'estimat Joan, vos tinc també que donar, al mateix
temps, l'enhorabona, per haver tingut la sort de viure durant tants d'anys
amb ell, amb aquest home tan extraordinari, apreciat per tothom..."
|