Els Cicloturistes del C.C.D.S. participen a la Inauguració de la Ruta Cicloturista de Llucmajor

Es necessari canviar els hàbits de transport

L'ajornada ciloturistada es va fer finalment  el dissabte dia 14 de Novembre, comptant amb la presència de les màximes autoritats illenques, encapçalades per el President del Govern Barlear, Francesc Antich.

     Els primers tretze quilòmetres de la Ruta Cicloturista de Llucmajor, que ben aviat poden
arribar a trenta-cinc, foren inaugurats dissabte passat, dia 24 de Novembre del 2001, amb olor a festa i multitud.
    Les màximes autoritats illenques, encapçalades pel President del Govern Balear, Francesc Antich, que no aconseguí deixar de roda a Celestí Alomar (Conseller de Turisme), Antoni Garcies (Conseller de Presidència), Jaume Garau (Director General de Coordinació), Tiffany Blackman (Directora d’Ibatur),  Lluc Tomàs (Batlle de Llucmajor),  Andreu Canals  i tota la directiva de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears,  rodaren  -es passejaren-  dins els idíl·lics i tranquils paisatges que es troben entre Llucmajor i Es Talaiot,  amb  el prop de tres-cents cicloturistes illencs (entre ells dues dotzenes de sollerics del C.C.D.S. i del Gimnàpolis) que avalaren i donaren el primer vist i plau a l’estrenat projecte, que ha tingut un cost d’uns cent milions de pessetes, subvencionat al 50% entre la Conselleria de Turisme i l’Ajuntament de Llucmajor.
    Les màximes figures professionals illenques d’aquest ecològic esport també hi foren presents. Entre ells tinguérem  ocasió de saludar als mítics Guillem Timoner i Toni Karmany, i als campionissims  Marga Fullana, Joan  Llaneras, Toni Tauler, Miquel Alzamora, Joan Horrach, Toni Colom...
    Tant el Govern Balear, com l’Ajuntament de Llucmajor, com la Federació de Ciclisme de les Illes Balears, volen apostar fort per el ciclisme d’oci, per el ciclisme no competitiu, per el cicloturisme, i feren patent el seu goig amb aquesta cicloturistada, amb la que estrenaren oficialment el nou, i primer circuit cicloturístic de les Illes, que a la llarga es podria convertir amb una autèntica xarxa illenca reservada en exclusiva als vianants i als usuaris/àries d’aquest ecològic mitjà de transport, intentant ampliar –al mateix temps- la oferta turística, especialment dins la temporada baixa, amb uns recorreguts atractius, confortables, coherents  i segurs.
    Per això, a més de millorar molt la senyalítica, tant informativa com restrictiva, per els vehicles a motor (si no volem que aquests recorreguts es converteixin amb una altra autèntica arma caça-ciclistes), és necessària una conscienciació ciutadana per el que respecta a la seguretat vial del cicloturista, i una pacificació del trànsit motoritzat, amb mesures per intentar una restricció de l’ús del cotxe,  millorant el transport públic i  promocionant l’anar a peu i amb bici, fins que aquest cavall metàl·lic arribi a ser el mitja de transport més respectat i emprat, dins una ciutat sense contaminació, dins uns carrers recuperats per els veïns i veïnes, on torni ser possible el joc dels infants i la convivència entre les persones.
    En definitiva, que ens permeti circular amb major seguretat i equiparar-nos en certa mesura al restant de ciclistes i cicloturistes europeus, beneficiant-se a més l’economia local, el mitjà ambient, la seguretat vial, el sector del turisme i la salut de la població en general.
    La Federació de Ciclistes Europeus acaba de publicar un memoràndum a la U.E. amb les cinc prioritats dels usuaris de la bicicleta a nivell europeu. La E.C.F. considera imprescindible canviar els hàbits de transport si volem complir els objectius de la U.E. sobre qualitat de l'aire, prevenció del canvi climàtic, protecció del medi, reducció del renou, i millora de la salut pública i de la qualitat de vida urbana.

La E.C.F. demana a la U.E.:
1.- Que consideri la bicicleta com un mitjà de transport al mateix nivell que els altres.
2.- Que promogui la intermodalitat: combinació de la bicicleta amb el transport públic.
3.- Que millori la seguretat viària dels ciclistes, fixant objectius concrets de reducció d'accidents amb morts i ferits, prenent mesures per a reduir el volum i la velocitat del trànsit motoritzat.
4.- Que promogui i recolzi la Xarxa Europea de Rutes Ciclistes.
5.- Que treballi per a la integració de les polítiques europees en el camp del transport, el medi ambient, la fiscalitat, el mercat intern, l'ús del sol, la salut i el turisme.

    El memoràndum va ser lliurat en mà als ministres, durant el Consell de Ministres de Transport i Medi Ambient, el dissabte dia 15 de setembre a Louvain-La Neuve (Bèlgica), essent-hi presents representants d'Amics de la Bici i del C.C.D.S., que parlaren breument amb el ministre espanyol Alvàrez Cascos de la necessitat d'aplicar els punts del memoràndum a l'Estat Espanyol, en concret creant la Xarxa Ciclista Bàsica Estatal i promovent una autèntica seguretat viària, que no es basi en fer obligatori l'ús del casc.
    La E.C.F. recomana també a les autoritats competents la introducció dels 30 quilòmetres/hora com a límit general de velocitat dins pobles i ciutats, ja que el límit urbà actual de 50 o 60 quilòmetres/hora ja no és socialment acceptable per empitjorar la qualitat de vida urbana. A localitats com Graz (Àustria)  des de que es va introduir el límit generalitzat de 30 quilòmetres/hora, dins el 75% de la xarxa viària,  el nombre d’accidents ha baixat un 15% i la utilització de la bici ha augmentat significativament. Resultats semblants s’han obtingut en Flintbeker (Alemanya).
    Per altra banda, ara fa exactament dos mesos que el Congrés dels Diputats aprovà unànimement una proposició No de Llei, en la que instava al Govern Espanyol a elaborar un estudi per fer viable una xarxa de vies ciclistes d’àmbit estatal.
    El text, presentat per Convergència i Unió, pretén que l’Estat col·labori també amb els projectes de les Comunitats Autònomes i Administracions Locals.
    Aquesta proposició sotmesa a votació i aprovada unànimement concorda plenament amb la necessitat elemental que tenim els usuaris/àries de la bici, disposant d’un espai segur, similar al de les xarxes ciclistes dels altres països de la C.E.
    També, el dimecres 3 d'octubre, la Comissió d'Interior i Justícia del Congrés dels Diputats va aprovar l'informe de la Ponència sobre el Projecte de Llei que reforma la Llei de Trànsit.
    Aquest informe recull moltes de les reivindicacions dels usuaris/àries de la bicicleta, plasmades en les 54 esmenes que, en el seu dia, es van presentar al Projecte de Llei en relació amb la bicicleta. L'esforç de totes i cada una de les persones del món de la bicicleta que hem intervingut en el procés de convèncer els polítics, ha començat a donar els seus fruits.
    No  hem aconseguit tot el que es volia: el casc queda pendent del reglament per a determinar les condicions de la seva obligatorietat, i no s'han recollit unes quantes millores com l'ús del carril-bus, la parada en posició avançada als encreuaments o una nova definició de la bicicleta dins la que s’inclogui la de pedaleig assistit. Però en l'altre costat de la balança trobem:

- La tan desitjada major protecció en els avançaments dels cotxes,  ja que aquests hauran de passar total o parcialment al carril contrari si avancen a un ciclista, podent trepitjar fins i tot la línia contínua.
- També se'ns permetrà anar en grup.
- Es permetrà el cotxe de suport.
- Es defineix per primera vegada el que és una via per a ciclistes, en les seves diverses variants.
- Les autovies no ens queden prohibides sinó que les podrem usar per la vora, excepte si una senyal ho prohibeix expressament, per motius de seguretat viària.
- Les vores no quedaran convertides en "locutoris telefònics".
- Es reconeix el nostre dret a ocupar la calçada i no sols la vora, en referència específica a les baixades amb corbes.
- Es podrà ultrapassar el límit de velocitat especial per a bicicletes (40 quilòmetres/hora), especialment en les baixades.
- S'inclou una advertència de prestar especial atenció als ciclistes en el moment d'obrir la porta del cotxe.

    Si el Ple del Congrés i després el Senat no fan marxa enrere, aquesta llei té un missatge clar per a l'Administració i els usuaris motoritzats de la via pública: els ciclistes també existeixen, i són mereixedors de protecció i respecte. Ara cal aconseguir que el Reglament, que ha de desenvolupar els preceptes de la llei, doni continuïtat i coherència a aquest missatge i no ens torni  llevar el que acabem de guanyar. Encara fa falta molt de treball, però els primers passos, els més difícils, ja estan donats.