|
|
Després d’un rigorós estudi, d’una durada de 13 mesos,
sobre 8 al·lotes (cicloturistes del C.C.D.S. i atletes del
“Círculo Sollerense”), els nostres tècnics han
arribat a les següents conclusions:
|
|
|
Un tacó de dos centímetres, ample i en forma de cunya, permet la
distribució perfecta del pes en el peu i una postura adequada
dels dits. És el tacó ideal ja que tampoc és bo portar sempre sabates planes, o sabates esportives.
|
|
|
Un tacó de quatre centímetres implica una
distribució desigual del pes. La part davantera suporta
més pes que la de darrera. Aquesta és l’alçada
màxima recomanada per els tacons.
|
|
|
Un tacó de sis centímetres suposa un augment
major de la
diferència en el repartiment del pes. La punta del peu suporta
fins un 75% del pes. L’alçada del taló provoca que el peu
patini i que els dits topin a la part davantera de la sabata, adoptant
forma de “garra”.
|
|
|
Amb més de deu centímetres de tacó la
desigualtat en la distribució del pes arriba al màxim.
Entre un 90% i un 100% del pes recau sobre la part davantera. D’aquesta
forma els dits queden totalment deformats
en forma de “garra”, provocant una mala circulació,
i lesions als genolls, galindons i grassa, multiplicant-se les
conseqüències en cas de dones embarassades
|
|
Conseqüències d'emprar tacons de més de 6 centimetres:
- Són perjudicals en període de creixement i per a dones embarassades.
- Contribueixen a l'aparició de grassa.
-El peu no es pot moure correctament, dificultant la circulació de la sang.
- Hi ha moltes possibilitats de tenir artritis als genolls, o lesions als meníscs al sobreflexionar els genolls.
-Els metatars soporten el 75% del pes del cos, arribant a fer bastant de mal, provocant metatarsalgies.
-I final, especialment si les sabates són estretes, apareixen els galindons, o els dits sobreposats un sobre l'altre...
|
|
