Tòfol Castanyer, Medalla de Bronze Individual i Campió del Món amb la Selecció Catalana.
Buff SkyRunner World Series 2007
Dia 23 de Setembre del 2007
Dins la categoria masculina tres corredors catalans tenien possibilitats: Kilian Jornet (Selecció Catalana), el solleric Tòfol Castanyer (Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà) en aquells moments l’atleta amb més puntuació, i Jessed Hernández (Agrup. Científico Excta. de Mataró), després de quedar descartat Agustí Roc (Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà) per lesió.
La dura prova, una
cursa de distància maratoniana (42’195 quilòmetres), i amb un desnivell
acumulat de
El màxim rival a
batre pels corredors de
Aquest siset de cap es va mantenir compacte fins Sancti Spiritu, quilòmetre 20 de cursa, on s'inicia la forta pujada a l'Aizkorri. Kilian Jornet, principal favorit per la cursa i pel Campionat, es va situar en les posicions capdavanteres d'aquesta dura pujada de les Buff® SkyRunner® World Series 2007, conscient de la seva superioritat a les pujades, va llençar un atac que va trencar el grup i el va portar a passar en primer lloc pel cim amb més d'un minut d'avantatge sobre el segovià Raül Garcia, que també va marxar del grup.
Un cop superat l'Aizkorri, Jornet va accelerar el ritme i es va col·locar líder en solitari, posició que ja no abandonaria fins a creuar la línia d’arribada. A partir d’aquest punt va començar una nova cursa més ràpida i amb només aquest dos corredors (Kilian Jornet i Raül Garcia) com a protagonistes, ja que la resta estaven a més de 4 minuts.
El solleric Tòfol Castanyer, en Tòfol de ca na Reia, degut a la seva fascitis plantar no va poder seguir el ritme dels primers.
El vencedor de la prova va deixar enrere els seus rivals i va encarar els últims metres, sabent-se ja Campió. Raül Garcia, segon, va retallar distàncies en la part final del recorregut, a les rodalies de Zegama, i li va faltar ben poc per aconseguir superar al català. Garcia, finalment, va entrar només 6 segons més tard que el primer classificat. Kilian va marcar un temps total de 3-56'59", seguit per Garcia i Zuhaitz Ezpeleta, tercer a quasi 7 minuts del guanyador.
En la categoria
d'equips,
Com cada any, s'ha de destacar el nombrós públic congregat al llarg de tot el recorregut (entre ells més d’una quinzena de sollerics). Els assistents van encoratjar a tots els corredors, un fet que els participants van agrair, ja que afirmen que aquesta ha estat una de les millors curses en què han participat.
Classificacions:
1.- Kilian Jornet (Selecció Catalana) 3-56’59’’.
2.- Raül Garcia (
3.- Zuhaitz Ezpeleta (Euskadi) 4-03’58’’.
4.- Fernando Echegaray (Euskadi) 4-06’17’’.
5.- Tófol Castanyer (Selecció Catalana) 4-07’15’’.
6.- Jessed Hernàndez Jispert (Selecció catalana), 4-08’37’’.
7.- Simon Booth, 4-10’52’’.
8.- José-Felipe Larrazabal Palacio, 4-11’13’’.
9.- Andrew Symonds, 4-14’59’’.
10.- Ionut Zinka, 4-17’50’’.
Classificació
Final Buff Skyrunner World Series Homes:
1- Kilian Jornet (Selecció Catalana), amb 500 punts.
2- Raül Garcia (
3- Tòfol Castanyer (Selecció Catalana), amb 390 punts.
Classificació
Final Buff Skyrunner World Series Equips:
Campions del Món: Selecció Catalana, amb 2.442 punts.
Sub-Campions del Món; Euskal Selekzioa, amb 1.244 punts.
Medalla Bronze: Running Team, amb 822 punts.
Arribada del Campió solleric a l'Aeroport de Ciutat de Mallorca.
Crits, renou, ambient, pancartes, cava, aplaudiments, llàgrimes...
Tòfol, Tòfol, Tòfol...!!! Sóller amb el seu Campió...!!!
Quin ambientasso que es va muntar diumenge horabaixa a l’Aeroport de Ciutat.
L’esdeveniment valia la pena, en Tòfol de Ca na Reia havia aconseguit la tercera plaça individual i el Campionat del Món per Seleccions, de les Buff® SkyRunner® World Series 2007.
Un podi a una Copa del Món no és gens fàcil, amics lectors.
Per arribar-hi un ha d'ésser molt regular, competint al millor nivell, al cap d’amunt, durant tot l'any, i això és molt difícil.
En Tòfol és la
primera vegada que participa a
De la maratoniana cursa en si, amb la gran duresa del propi recorregut, amb els 42’195 inacabables quilòmetres de pujades i baixades constants, s'hi ha d'afegir el dia plujós que va fer dissabte, que encara ho va empitjorar molt més, convertint el trajecte, en moltes zones, en un autèntic fangar...
Ja quasi de sortida
es va fer un grup capdavanter d’uns
El bo den Tòfol no havia fet encara publica la seva lesió, per evitar atacs dels seus més directes rivals. El de Ca na Reia sabia que a pesar de la fascitis plantar (amb inflamació) el primer que havia d'intentar era aconseguir acabar, a pesar de córrer infiltrat, amb el peu embenat, per evitar al màxim el dolors...
El primer tros de la cursa transcorria per bosc i prats i el peu pareixia, en principi, que aguantava be, fins prop del quilòmetre 20, on començava la pujada a l'Aizcorri i amb ella les pedres i roques... Tindria que sofrir molt!!!
Començaren els atacs de Kilian i de Raül, i en Tòfol, cada vegada que trepitjava una roca amb la planta del peu veia les estrelles....
I afortunadament decidí que, en aquestes circumstàncies, el més intel·ligent era fer una cursa més conservadora, intentant adjudicar-se només una plaça al podi final...
I així ho va fer, fent
la baixada tranquil·la fins al quilòmetre 32, on tornava començar la pista i el
peu ja molestava menys, augmentant el ritme i començant a recuperar llocs fins a
la cinquena posició final que li assegurava podi de
Tòfol tot emocionat, ens demanava que a l’hora d’escriure ens recordéssim de la gent que va anar allà, a Euskadi, amb ell, pagant-se el viatge i les despeses de
la seva butxaca, per animar-ho directament, tant amics com familiars, a la gent que ho va anar a rebre a l'Aeroport, als Drs. Bartomeu Marí i Teo Cabanes, i
sobretot a la doctora Magdalena Servera, que es va haver d'encarregar de les infiltracions i dels embenatges, durant tota la setmana... Molt possiblement sense la
seva ajuda no hagués pogut acabar mai la cursa... A Europcar per l'ajuda per llogar el cotxe, a tota gent de Sóller que l'ha cridat i s'ha interessat pels seus
resultats...
Enhorabona Campió i l’any que vé al cap d’amunt del podi!!!
