29/06/2007 | 09:28  saveu.cat

S’haurà girat aquesta vegada la truita, pel de ca na Réia... ?

Joan Oliver i Ramon.-

“Des de l’Ajuntament de Sóller i la Regidoria d’Esports, volem donar l’enhorabona a l’atleta Cristòfol Castanyer, per la seva classificació com a sotscampió d’Espanya, el passat dissabte dia 16 de juny al Campionat d’Espanya de Curses de Muntanya, que va tenir lloc a La Palma, Illes Canàries”.

Francament no m’ho podia creure. Ràpidament tornà passar pel meu “cervellot” la  pel·lícula de la Cursa Popular Ciutat de Sóller (la cursa de Sant Bartomeu) del 2005, a la que en Tòfol arrasà, portant una samarreta que feia “al·lusió” a una possible rotonda de la Roca Roja.... I a la setmana següent el Batlle, Carles Simarro, amb una carta oberta demanava perdó al poble de Sóller per l’actitud “indecent” dels atletes que feren la Cursa amb samarretes reivindicatives.

El mundialista de Ca na Reia quedà “fet pols”... Fou molt dur veure com la màxima autoritat de la seva Ciutat no sols no ho felicitava per la victòria a la Cursa més important de la localitat, sinó que demanava perdó per la seva actitud a la resta del poble.

L’any 2006 va ser un any extraordinari pen Tòfol, Sub-Campió de la Copa d’Espanya, Medalla de Bronze als dos Campionats d’Espanya de Muntanya, cosa mai aconseguida encara per ningú a tot l’Estat Espanyol, cinquè classificat a la prova dels Dolomites de la Copa del Món..., però increïblement per a l’Ajuntament de Sóller l’atleta solleric no reuní els condicionants per a rebre cap subvenció.

En Tòfol, de nou, com de costum, s’ho prengué amb rialles i al sopar homenatge que li férem  la gent del Círcul, del C.C.D.S., i amics, comentà entre altres coses que repetir un any com el 2006 era gairebé impossible, però que s’intentaria.

Arribem al juny del 2007, en Tòfol ha tornat a millorar el que era molt difícil de fer: a primers de més, va aconseguir l’argent al Campionat d’Espanya de Llarga Distància lluitant amb el professional Raül Garcia; va aconseguir el segon lloc a la primera Prova de Copa del Món, lluitant amb el mateix  rival; i el passat cap de setmana va aconseguir també l’argent als Estatals de Curta Distància, lluitant amb els millors professionals del cross espanyol, assegurant-se així tornar a entrar dins la Selecció Espanyola pels Europeus de Chamberí....(serà l’atleta de la seva disciplina amb més participacions internacionals: 4 Europeus i 2 Mundials) tot això curiosament el mateix cap de setmana que hi havia canvi de Batlle al consistori solleric.

S’haurà girat  aquesta vegada la truita, pel de ca na Reia?

Pen Tòfol no crec que en aquests precisos moments li siguin indispensables les subvencions: els bons resultats han fet que ara mateix  tingui ampli suport del seu club d’atletisme (el Montuïri) i de la Selecció Catalana de Muntanya, a part de tenir signats acords d’esponsorització de material esportiu, calçat i productes dietètics...  A n’en Tòfol el que si li manca és que se li restitueixi el respecte, el suport i el menyspreu d’aquests darrers anys... Aquesta seria la millor subvenció pel nostre mundialista!