El reflex de la bona gent.

Els gegants al seu costat queden petits.

 
 

El Director de "Veude Sóller" Jaume Casasnovas, lliurà una placa a Jaume Oliver, per l'organització de la XXVª Ruta Turística Ciutat de Sóller. (Agost-91)

Jaume Oliver: Mestres de Mestres.
 

    Aquesta setmana passada vaig tenir el plaer de llegir a la premsa que Jaume Oliver, l’amo en Jaume Carboner, el gegant solleric, havia estat guardonat amb la distinció “Cornelius Atticus”, la més alta distinció esportiva de les Illes.
    Tinc a confessar que jo, per aquest home, tinc una especial debilitat i la seva personalitat i humanitat m’han fet veure en ell sovint, molt sovint, el reflex de la bona gent. Aquest és un dels pocs homes que jo conec que fan les coses sense esperar res a canvi. Creix-me, ja n’hi ha molt pocs, molt poquets...
    Basta mirar-lo a la cara, basta saludar-lo pel carrer quan passeja amb el diari davall el braç: “Bon dia l’amo en Jaume. Bon dia –respon ell-. Com estau? Mai més mal, sempre més bé”. Aquesta expressió seva ja basta per veure que tens la sort d’estar davant un cavaller.
    Ja fa molts d’anys, l’amo en Jaume em convidà a participar en alguns dels esdeveniments  que ell organitzava i no vaig dubtar ni un segon en dir que si, perquè era un personatge interessant. Jo pensava que em donaria el càrrec de director de la primera carrera ciclista a la que vaig prendre part com a col·laborador, -jo tenia moltes pretensions- però m’enroscà el camió granera, que és el que va darrera de tot per si algú fa el “quequeu” i l’han d’arreplegar.
    Vaig entendre el seu missatge: a la vida, tot s’ha de començar per baix i he de dir que després de molts d’anys, les dues darrers vegades, li vaig poder fer de xofer a ell fent de director de carrera. Ja estava bé el meu nomenament com a xofer, no em pensava servis per tant...
Una vegada vaig escriure damunt la seva persona i vaig titular el meu article dient que era un “Gegant Guerrer”; vaig fer curt, els gegants al seu costat queden petits. La seva empenta i personalitat, l’han fet valedor del reconeixement de totes aquelles persones que, algun dia hem tingut la sort de tractar-lo. Ha estat un home sense estudis però viu com una centella i capaç, molts voldrien fer-ho, de saber-se envoltar de bons companys i amics per dur  endavant un caramull de coses i activitats sempre relacionades amb l’esport i la cultura dins el seu poble i molt més enllà de la nostra frontera mítica del Coll de Sóller.
    Ja era ben hora de que els que ho havien de fer li tributessin el reconeixement popular que es mereix però, sobre tot, amb aquesta distinció han fet justícia a un home que ho ha donat tot per l’esport. Jo  em voldria prendre la llibertat –no en tinc cap dret però ho faré- de fer extensiu aquest guardó també a la seva família, la seva esposa, fills, nets i nores, li han fet sempre costat i l’han encoratjat donant-li el suport necessari per fer realitat els seus somnis i curolles que han redundat sempre en benefici de tosts els que vivim sempre una vida més còmoda i observadora, d’aquells que no ens movem però que gaudim de tot el que ens donen.
    Enhorabona l’amo en Jaume i sabeu, de sempre, que conteu amb el meu apreci, estima i suport. No dubteu mai que sempre, pel que sigui i allà on sigui, em teniu a la vostra disposició. Amb vos he après molt i no vull deixar d’aprendre mai. Heu estat, sou i sereu un mestre per a tots nosaltres.
 
 

Vols escriure al C.C.D.S.?