 Distinció
a una vida dedicada a l'esport de les Illes Balears |
 |
Què
és el "Cornelius Atticus"
La Comunitat Autonoma de les Illes Balears
va crear la distinció "Cornelius Atticus" com a reconeixement per
a totes aquelles persones de les Illes que han dedicat la seva vida a la
pràctica i a la promoció de l'esport, i que formen part de
la nostra història i del fet cultural de les Illes Balears.
Aquesta distinció consisteix en un
diploma acreditatiu i una reproducció de la troballa arqueològica
de la lauda de Cornelius Atticus, que es troba a la Secció Monogràfica
de Pollentia (Alcúdia) del Museu de Mallorca, i la concedeix anualment
la Conselleria de Benestar Social, per iniciativa pròpia o a proposta
de les diverses institucions i entitats esportives de les Illes Balears.
El
pancratista Atticus a Pollentia romana.
La primera notícia sobre una activitat
esportiva a Mallorca ens ha arribat de manera indirecta, gràcies
a la troballa a les excavacions de Pollentia (Alcúdia), l'any
1934, d'una lauda funerària romana.
La inscripció estava dedicada a Cornelius
Atticus, el pancratista.
Qui era el tal Cornelius Attiucs, i quina
era la seva especialitat esportiva?
Poca cosal sabem del protagonista, malgrat
que la inscripció funerària és la més bella
de les inscripcions llatines conservades a Mallorca. En canvi, de l'esport
que practicava, en sabem més coses: el pancratium
era una mena de combinació de pugilat i lluita lliure; elsl grecs
n'atribuïren la invenció a Teseu quan lluità contra
el minotaure o bé quan Hèracles s'enfrontà al lleó
de Nemea. Fou una activitat esportiva que va gaudir en època romana
d'una gran afició, i que, pel que sembla, a la ciutat de Pollentia
va despertar l'entusiasme i, segons el testimoni del document, l'activitat
d'Atticus va tenir un important ressò, fins i tot mereixedora d'una
inscripció en recordança del seu mester.
Cornelius Atticus no era un romà de
Mallorca. Pel seu cognom, cal pensar que era grec de l'Àtica, o
al menys oriünd d'aquella terra. Si hem de ser francs, en aquelles
saons no calia distingir entre estrangers i oriünds: la pax romana
havia aconseguit un preeuropeisme, avant la lettre si tant voleu,
que feia que un grec, un italià, un mallorquí o un hispànic
s'entenguessin amb la mateixa llengua sens problemes, encara que, en veritat,
l'esport no necessita llengua per assolir la seva bellesa.
Pensem doncs, que Atticus, un grec establert
a Pollentia, va remoure la calma vida provincial d'una Pollentia pròspera
i confiada.
El gravador que va escriure sobre la pedra
l'elogi a l'atleta pensava així:
"Als déus Manes de Cornelius Atticus, per sobrenom ferem (conegut) com el pancratista. Enganyat pel fat inic, aquí reposa el malhaurat. Acostumà endurir els seus membres en constants palestres i, amb freqüència, va complaure el poble gràcies al seu art. Tu que fores creat de la terra fèrtil per després ser cremat a foc i fum, res no ets, sinó tan sols el que estalvià la flama. Ossos i cendra reposen sota l'empara d'aquesta pedra." (Transcripció de Cristòfol Veny)
La presència d'Atticus a Pollentia,
el pancratista d'anomenada, ens fa pensar on seria la palestra a
la qual exercitava el seu art, on es reuniren els pollentins per animar
l'heroi que els entusiasmava. La fi d'Atticus, la cremació del seu
cos i la conservació de les cendres a una de les necròpolis
pollentines és el que ens ha quedat; una lauda funerària,
una inscripció poètica que ens recorda qui fou el primer
esportista conegut a Mallorca.
Malgrat tot, d'aquell ciutadà que de
la terra fou creat i a la terra tornà, convertit en cendres, sols
tenim constància del seu pas, del seu nom i del seu art.
Constància que voldríem que
perduràs pels seglels dels segles sota la forma de guardó
esportiu, mitjançant el qual el sobrenom ferm del pancratista sigui
recordança d'una activ8itat que va complaure el poble amb el seu
art.
