<BGSOUND SRC="images/loveisal.mid" loop="1">Un home gran i lluitador

.
.
 
 

    Avui em sento especialment ple de goig ja què se m’ha demanat que faci la presentació de l’entranyable i estimat Jaume Oliver. No és difícil ni fa falta ésser un expert de la paraula, per lloar a n’aquest home, un home gran, més gran que la Seu.
 
 
 
 

Jaume Casasnovas va ser l'encarregat de presentar al guardonat solleric.

    Avui, dia en què la nostra Comunitat Autònoma, de mans dels seus responsables polítics, lliurarà el merescut guardó “Cornelius Atticus” a l’amo en Jaume, és un dia especial, és, si més no, el nostre dia, el seu dia.

     Al llarg de quasi setanta anys en Jaume Oliver ha entregat la seva vida a l’esport, especialment al ciclisme. Ha organitzat boxa, ha estat directiu del Club de Futbol Sóller, fou l’introductor del Cicloturisme a Mallorca, desenes i desenes de curses ciclistes colquen a la seva esquena i, perquè no dir-ho, quasi va anar a la presó per organitzar curses ciclistes femenines quan encara vivíem l’antic règim.  Us puc assegurar, perquè el conec  de fa molts d’anys, que allà on hi ha alguna cosa que fer pels altres, allà hi ha l’amo en Jaume Oliver.

     Nosaltres, els mallorquins i especialment els sollerics, hem rebut, dia a dia, any a any el seu trofeu. Tot  ens ho ha donat a canvi de res i això l’ha fet mereixedor de la gran estima que tots li tenim. Hores i més hores de treball abnegat i silenciós per l’esport. Organització, pintar carreteres, col·locar tanques, córrer amunt i avall, aixecar-se d’hora, colgar-se tard, plànyer hores a la família, i... perquè?: Per l’esport i… perquè? Pels demés. És senzill, molt senzill I aquí en teniu la prova. Tots estam aquí perquè l’estimem.

     No seria de justícia deixar de banda a la persona que ha estat tota la vida al seu costat i que tants de bons moments li ha donat i compartit. La seva esposa, na Catalina, és tan mereixedora del premi com, si cal, el mateix l’amo en Jaume. 

     I val coratge plànyer-se de tantes hores de família en benefici de l’esport... Són molts els dies que en Jaume no ha segut a taula per dinar ni per sopar i que la fredor de l’hivern havia agafat els llençols que fins entrada la matinada no tenien l’escalfor de l’amo de la casa però, sempre, tots i cada un dels dies, l’arribada  ha estat un esglai d’alegria i comprensió i, si cal, un... “bé, demà vindrem amb tu  a pintar i tancar camins”. És una sort per un home tenir una família com la que ha tingut ell, i a casa seva tots són iguals, un millor que l’altre.

     Ara idò, és moment d’acabar, el moment de dedicar-nos al protagonista, a n’aquest Gegant Guerrer. Gegant, perquè és la discreció personificada i un dels homes més grans que he conegut. Guerrer, pel fet de lluitar sempre i dia a dia tant per dur la seva família endavant com per tot allò que val la pena.

     Permeteu-me ara que, en nom dels que estam aquí presents, us doni, més que l’enhorabona, les gràcies per tot el que heu feu per nosaltres i per l’esport.

     Gràcies Jaume Oliver, gràcies amic!!!